Una visita per Naufragis CaixaForum

Deixa'ns guiar-te per Naufragis, l'exposició que et submergeix al fons del nostre mar i ara s'ha traslladat al Caixa Fòrum de Girona.En aquest episodi et donarem recomanacions, consells i algunes claus per fer que la teva visita sigui com tu esperes i li treguis tot el profit.De què tracta Naufragis? Doncs el nom ja t'ho diu tot. Tracta de vaixells enfonsats i de molt més.D'històries congelades en el temps, de tresors enterrats per les sorres i perduts en l'oblit,que en el pas dels segles algun home de mar o pescador amb molta sort entropassarà amb les seves resteso un aficionat al busseig s'hi toparà de morros començant una història molt diferent.Una història d'il·lusió i aventura, de misteri, de recerca sistemàtica i anàlisis,també de moltes hores de feina, de rescat i conservació, d'espoli i destrucció,però sobretot de passió per descobrir el seu patrimoni submergit que custodia el Gran Blau.L'exposició que treu a la superfície l'història submergida del nostre mar es distribueix en dues plantes.No pateixis que pujar i baixar els pocs graons d'un nivell a l'altre no és un inconvenient.Potser has visitat altres museus relacionats amb el patrimoni subaquàtic,amb mostres més espectaculars on s'exposen les impressionants restes de casc de vaixells recuperats,com el Museu Italià dels Vaixells Romans de Nemi,on s'exposa una de les embarcacions de l'emperador Calígula recuperades del seu llac.A naufragis, donant la dificultat tècnica i d'espai que això comporta, no ha estat possible,però no és una calamitat perquè és visualment atractiva.Tot i que hi ha conceptes tècnics i científics, s'expliquen de manera mena i visualgràcies, per exemple, a les il·lustracions de gran format que acompanyen alguns objectes.Tindràs al teu abast prop de 134 objectes recuperats de fons marí,la majoria molt ben conservats i exposats, escenografies que emulen estrells i ociments sota l'aigua,tot amanitzat amb gràfics, maquetes i petits audiovisuals i recreacions 3D.En una horeta la pots visitar perfectament, però tot depèn dels metres de profunditat fins als que et vulguis submergiri els centenars d'anys que aviat si s'enreguen el temps.Aquest cop la mostra es distribueix en cinc temàtiques on el fil conductor és el gran blau,és a dir, el mar, però no és el blau, sinó el negre, els colors de les parets,les quals ajuden a destacar els textos gràfics i objectes de la sala,guanyant presència i generant una sensació d'immersió.Si decideixes fer-ho amb un bonet d'oxigen, ho pots fer amb la nostra guia interpretativaque trobaràs linkejada en aquest episodi.Però no et deixarem amb la me les llavis, així que deixa'ns-e la teva línia de vidaque et guiï en la curta immersió pulmó a naufragis.Abans de començar, dos aclariments.Trobaràs escrita per tot arreu la paraula tècnica i desconeguda per a molts,DERELICTA.És, com s'anomenen en arqueologia subaquàtica,les restes dels vaixells naufragats o abandonats i coberts per sediments al llarg del temps.També forma part del DERELICTA totes les restes històriques i culturals que es troben en el seu entorn.El segon aclariment és que els noms dels DERELICTES que s'anomenen en les etiquetes dels objectes,panells informatius i fonts gràfiques són peculiars.Cala Càtiva, Aigua Blava, Del Tebre, Colip...I és que als arqueòlegs no s'han trencat gaire el cap.En lloc de passar-se hores i hores per trobar el millor nom del vaixell,com a qualsevol mont mariner,els anomenen amb el nom del lloc on s'han trobat o pel nom del descobridor.Dit tot això, iniciem el recorregut per la mostra.Som-hi!A primer cop d'ull, la teva mirada recaurà irremediablementsobre tres objectes de la sala situats a la teva esquerraque destaquen dins l'espai aprofundint arqueòlegs,sota l'aigua.Aquí se'ns parla de les accions pioneres de caràcter científic en els nostres marsi de com les tècniques d'immersió i l'avenç del material dels equipsvan ser crucials pel desenvolupament d'aquesta nova disciplina.L'escafandre clàssic Nemroth és la peça que més s'enlluerna pel seu deurati va ser un pas endavant en el submarinisme.Només observant-la tres segons ja et faràs una ideade com hauria de ser a principis del segle XIXportar sobre aquest casc de busseig sasellat,bastant incòmode i claustrofòbic.Segurament el pare del primer casc metàl·lic per al busseig,l'enginyer alemany August Siebe,no va pensar en la comoditat del bus,sinó en que el seu escafandre funcionés.Havies de ser valent, jo diria molt valent,per ser dels primers a col·locar-te aquest casc metàl·lici baixar l'especialitat de l'escafandre.Fos el motiu que fos, era temerari,perquè no hi havia cap seguretat en l'equipi tot podia fallar.Però són els valents els que giren el món.Més endavant, un bus clàssic,rodejat d'àmfores originals de vi estretes al fons marí,t'espera apacientment.El bus s'acosta a l'aeroport de Barcelonai, en aquest moment,representa un dels tres busos corallersque van participar en la primera excavació subaquàtica a Catalunyaamb mètodes científics.L'exposat és de 1950però el primer vestit de bus complet,anomenat Diving Suit,va ser concebut molt abans, l'any 1937,i no era gaire diferent.Consistia en un vestit de cautxú vulcanitzatentre dues capes de tela,botes de cuir amb sola de plomi un casc semiesfèric de coure amb tres finestres circulars.Un cop t'havien ajudat a posar-te,a la superfície semblaves un irremeiable maldestreperquè no estava pensat per caminar per terra,però al fons del mar eres quasi un expert de ballarina,de moviments suaus i coreogràfics.L'àrea de la dreta, l'exploració del Gran Blau,no té desperdici perquè ens parla del procés històricque han aconseguit els humans submergir-nos sota les aigües.Comença anomenant els valents orinatoris romansque baixaven amb només l'aire dels seus pulmonsper recuperar restes de càrrega de vaixells per unes poques monedes,segueix pels diversos avanços tecnològicsen matèria d'immersiófins a les últimes tecnologies que han fet possiblel'avançament de la germana petita de l'arqueologia,l'arqueologia subaquàtica.Seria bo que et fixessis en el dibuix de gran formatde la campana de Halley. Va ser un giny senzill,però molt més pensat pel descobridor del més famós cometaque aconseguia submergir-te al fons del mar i seguir respirant.Des de la campana els submarinistes sortien a foraaguantant la respiració fins a no poder més,tornant a l'interior per agafar més aire de nou.Sorprès s'hauria quedat l'Alexandre el Gransi hagués pogut submergir-se dins d'aquesta campana d'immersiótan diferent de la seva durant el setxe latir.Ell, que havia baixat dins d'una bota de fusta fixadaamb uns anells de coure, ara disposaria d'espaiper a dues persones, comptaria amb la comoditatd'un banc per asseure's i llum que proveniade l'exterior i amb aire reciclat.Si t'interessa tenir nocions de com es treballaarqueològicament en les profunditatsi les lleis físiques que intervenen en raconet al final,a mà dreta la secció excavar en el medi subaquàticet dona algunes respostes.Et parla de com treballar sota l'aiguafacilita les coses en una excavació arqueològicai també dels canvis físics que intervenencom la pressió o el canvi de mida.Quan mires les imatges dels arqueòlegs subaquàticsen plena feina et farà la sensacióque es troben en un món tranquil i silenciós,però no és del tot així.Al mar el so es propaga a una velocitat gairebécinc vegades més gran que l'airei els sons que percebeixen són més forts i propersque la superfície.Però la cirereta del pastís d'aquesta primera salaes troba al fons, on s'exposen alguns dels objectesi materials recuperatsi l'escenografia del Culeb IV,un petit vaixell romà que s'enfonsa entre el 78 i 82 d.C.a la cala Culeb de Cadaqués.El vaixell, que en el seu temps no va ser excepcionalni per les seves dimensions ni per la seva tasca,era un entre molts, però pels investigadorsva tenir un paper rellevant per dos motius.Estrenar les primeres intervencions d'arqueologia subaquàticaa l'estat espanyol seguint mètodesi objectius científics i determinar,gràcies a la seva càrrega,la infraestructura del comerç marítim romà de distribució.Establir-se els ports principals,els ports secundaris i les rutes que seguienque podràs apreciar en el mapa de gran formatplasmat a la paret.Un consell, perquè posar-te dins l'història del Culeb IVabans que res, aprofa-te amb esquerra al teu darrerei observa la recreació del naufragi en 3Dperquè impressionen els efectes espacials de les onadesi com el vaixell s'encasta contra les roques.Fixa-t'hi bé, perquè aquí se't mostrenles dues claus que van fer que el Culeb IVtingués un nivell de conservació tan extraordinarii la nostra guia t'explica.Quan baixis a la planta inferior,se't mostra el ram blau com un camí d'aiguaper un viatge a la guerra i al terror.Només cal fixar-te en els objectes exposatsper adonar-te que són molt diferents dels del Culeb IV.Un vaixell de transport anglès que formava partd'un convoi de guerra al qual va salpar l'Alacantper assaigar Tarragona amb intenció d'alliberar-ladels francesos durant la Guerra del Francès.Aquest derelicte embarrancat a les goles de l'Ebreés un dels tresors submarins més importantsde les nostres aigües tant per mida i per su carregament,però per al visitant és una bomba.L'odiem literalment perquè els seus barrils de pólvora,canyons, bales de plom, bombes de canó, granadesi altres tipus de munició t'atrauen irremediablement,com si en qualsevol moment estiguessina punt de ser disparats, malgrat els 200 anysque han transcorregut.Pels anglesos, el d'Ebre I representa el fracàs totalde tot un convoi fruit de prendre un seguit de males decisions.Per al casc, és una gran oportunitatde fer-hi dalt de relicte una escola d'arqueologiaque fa que la investigació no s'aturii es formin arqueòlegs any rere any.De fet, és gràcies a això que ja sabemel nom verdader del d'Ebre I.Ho trobaràs tot molt ben explicat entrant a mà dretaacompanyat dels objectes que, com a pistes,van ajudar a destapar el secret.Les reines de les exposicions de caràcter arqueològicsón sempre les àmfores. Ja estem molt acostumatsa elles, però quan formen part d'una estructurarecolzades unes sobre les altres, atrauen la teva atenció.Estan apilades així perquè fan més bonic?Doncs no. Representen la maneraen què ho estaven dins la bodega de la nau.Als romans eren molt pràctics i aquí tens un bon exemple.Per estalviar-se espai, evitar desplaçamentsi la seva ruptura, encaixaven una primera capaamb els colls de la capa superior.Formaven un bloc sòlid que basculava lleugeramenten cada sotragada que patia el vaixell.Un secret. No us creieu que si es trencava una àmforaera una calamitat. Senzillament als romans els era ben bé igual.L'important era el contingut,generalment vi, oli i salagons.Quin era el motiu?Doncs que es produïen amb massa i de no gaire bona qualitat.Les àmfores eren tan barates que ni tan solsvalia la pena reutilitzar-les.Com canvien les coses amb el pas dels seglesperquè per a nosaltres tenen un alt valor històric i arqueològici si se'ns trenca una és una catàstrofe.Malgrat que als laboratoris del caschi ha un munt de classificades a les seves estanteries.El mar com a espai de navegaciócal a Sant Vicenç.Entrem a la zona on el mardeixa de ser un camí de guerraper esdevindre un camí d'entesa,un camí de contacte i comunicació entre diversos poblesque es relacionen i comercien entre ells.Queda't amb aquesta xifra.El 90% del transport internacional és marítim.Aquesta espectacular xifrala devem al fet que la navegació va permetreque la Mediterrània deixés de ser la frontera d'aiguaque separava pobles i culturesper esdevenir una catifa blava líquida que els unia.Es van obrir noves rutes d'intercanvii es van traçar autopistes d'aigua.Ho hem fet des de temps inmemorablesi ho hem deixat per escrit per primera vegada a la històriaal 1950 abans de Crist durant el viatge de l'egipci Henu.Aquesta gesta de la humanitat va durar mil·leniscomença amb les primeres barques prehistòriquesque només eren uns petits tronsfins a acabar amb els enormes cargoque en un tancar i obrir d'ulls solquen els marsper moure d'un port a l'altremés de 10.700 milions de tones de mercaderies cada any.A l'esquerra trobaràs un panellamb les dades arqueològiques més importantsdel derelicte grec Cala Sant Vicençdel segle VI abans de Cristdescobert al fons d'aquesta magnífica caladel nord-est de Mallorca.Si el mapa fos una recreació en 3Dreflexaria la topografia de la calaamb els seus impressionants penyes segats que la tanquen.Si has tingut la sort de passar un dia de platjat'adones que no és gens convenient per les naus.De fet, el més perillós és el que no es veu.L'espai de platja ha molt poca fundàriaque amb mala mar és devastadorano només pels vaixells i tripulantssinó també pels banyistes.I deixem-me fer-vos un incís.Mirant les imatges de la cala m'ha fet recordarun estiu que estiuejàvem a Port de Pollençaamb tota la família i ens hem deixat caure per la calaja fa quasi 40 anys.Ens vam nervar i el meu pareun molt bon nedador i acostumat a nedar al marva fer una gran imprudència per banyar-se amb bandera vermella.Tots estàvem amb el cor en un puntquan des de la vora vèiem com lluitava per la seva vida.No, no és una història tràgica la que us vull explicar.El meu pare va tenir moltíssima sort.Un pescador a córrer cuita va treure la seva barcai com que coneixia un petit passadís apte per passar els petits vaixellsel va poder rescatar in extremis.Però els 5 tripulants de la cala Sant Vicençquasi 100% segur que no ho van poder explicar.No hi havia cap pescador local que els ajudés.No se li dedica a gaire espai museogràfici per tant hi ha molts pocs materials exposats.La qual cosa et portarà a pensarque són més dels centenars de vaixells anticsperò no, el cala Sant Vicenç és peculiar.Primer, la seva mida el converteix en el vaixell grecconstruït amb la tècnica de cosit més granque fins ara s'ha trobat a la Mediterrània.Segon, el seu estudi arqueològic subaquàtic ens dona una lliçóque et pot facilitar molt la vidaper aconseguir el que tinguis entre cella i cella.La cooperació i col·laboració.Justament això és el que va fer l'any 2001el Consell Insular de Mallorcaquan per aportar terme a la recerca i estudidel patrimoni arqueològic subaquàtic mallorquíva decidir signar un conveni amb els experts del temaal Museu d'Arqueologia de Catalunya.S'encetava un període de treball en conjuntamb la formació de 12 arqueòlegs mallorquinsen immersió subaquàtica i seguia en terres catalanesper realitzar una estada pràcticad'arqueologia subaquàtica de Catalunya.A partir d'aquí podríem dir que ja nedarien solsper aigües mallorquines fent projeccionsa la cerca i captura de restes enfonsadesperò sempre en col·laboració amb les dues institucions.Una recomanació, no deixis de veure el curtperò molt realista audiovisualque recrea fantàsticament el moment de l'enfonsamentperquè et colpirà.L'enervada i enfurismada timnotisai els vents d'un temporal t'emmorronen els sentits.Sona el preludi de la catàstrofe.El vaixell, sorprès a l'interior de la calaamb totes les samarres trencades,és llançat violentament cap a les roques submergides de la costa.L'aparició d'un gran forat comporta una pèrdua irreparablede vides humanes i de tot un llegat perdut en el tempsque amb el pas dels segles,amb molta sort, s'hi toparà de morroscomençant una història molt diferent.Quan t'aturis davant els materials recuperatsdurant l'excavació, t'adonaràs que són molt pocssi els comparem amb els del Tebre 1.Però les aparències enganyen i excavar en aquest puntde la serralada de la tramuntana va suposaruna gran feinada i un repte pel casc.La solució va ser excavar immensos contsper poder accedir a uns 25 metres quadrats d'àrea arqueològica.A més a més, la poca fundària del jaciment subaquàticprovocava que a la més petita onadadesplacés la sorra del fons que tapava el jaciment.Ben segur que et cridarà l'atencióun farcell de caps de xas de bronzaque s'utilitzaven per treballar el camp.Aquest material que fugia metàlicamentno és el que més s'abunda en les excavacions subaquàtiquesperò era importantíssim pels nostres avantpassats.El bronza va marcar tota una èpocaperquè va ser el trampolí que va permetrefer el pas de més alçada del neolític a la històriaextingint el regne de la pedra.La seva recerca va incentivar el comerçi l'obtenció i transformació dels metalls,crear xarxes d'intercanvi i coneixementsespecialitzats i va conduir inexorablementl'ésser humà cap a una vida més sedentària,factor que va propiciar conjuntament amb altresaparèixer els primers embrions urbans.I la història torna a començaruns quants segles més tard amb l'edat del plàsticperò aquesta és una altra història.L'àmbit de la construcció naval antigaés molt interessant.Al fons de la sala menys un,a mà esquerra tindràs molt a propetles restes preservades de naus que un diavan solcar les onades però ja t'adalentemque malauradament no trobaràs cap cas completper no falta de ganes sinó per falta d'espaii de condicions idònies per presentar-lo a la sala.Hauria sigut tot missió impossibleexposar el cas del Colip 4 ja que feiauns 10 metres d'eslora o el del Tebre 1,un vaixell molt més gran.A més, reflotar les restes d'un derelictesense causar danys és una missió quasi impossible.És per això que l'UNESCO aconsella deixar-horeposar entre la sorra i algun que altremecanisme de protecció com caixes metàl·liques i xarxes.Però quan la integritat del vaixell trontollacom és el cas del vaixell Felici Mazarrón 2decidir com fer-us un bon maldecap.Fins al moment, les institucions competentsvan apilant un estudi sobre l'altreper decidir quina és la millor manera.Un dels objectes més interessantsés una peça allargada que, d'entrada, costa identificar.És un timó. Quan penses en ell,et ve al cap la típica roda de fustao la roda de granyut. Aquest pal de fustano sembla tan glamuros, però per als marinersi tripulants era crucial. Deia de penira marcar el rumb, la direcció i arribar a pont port.Aquesta peça allargada tenia el poderde salvar-los de morir esclafatscontra les perilloses roques.Sortim del Gran Blau per apropar-nosa la superfície i conèixer l'imprescindiblearqueològic i científic que realitzael Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.Ja hem localitzat els jaciments, s'han avaluati s'ha decidit excavar sota l'aigua.Ara toca estudiar, conservar i restaurarel que s'ha tret de la llum. D'acord, el que ens explicano és el tan emocionant ni amaga curioses històries,però és la tasca clau per lluitar contra el temps,contra els corrents marins, contra l'oblit històrici contra l'espoli.Acosta't a les vitrines on s'exposen les diferents disciplinesi tècniques auxiliars que es porten a termesegons el tipus de material a tractar, ferro, fusta, ceràmica.A nosaltres, els neòfits, els seus nomsens sonarà xinès d'andrologia,ceramologia, paleobotànica, però per a aquests científicsespecialistes és el més natural del món.Ells, amb la seva feina, aturen la degradació,consoliden els processosi ho fan amb tota la cura i paciència del món.En alguns casos, inverteixen un o dos anys en una peçaper a nosaltres tota una eternitat.Per a ells, és quotidià. De fet, és poc tempssi tenim en compte que algunes restesfa més de mil anys que estan sepultades sota el mar.A les vitrines podràs veure la peça abans i desprésde ser tractada i, la veritat, la diferència s'ha vist mal.Treballa en contrarellotge per evitar que es degradiperquè sota l'aigua, sense oxigen,per contra de què vulguis pensar, la matèria orgànicano es degrada, però quan surt a la superfícieles agulles de rellotge avancen imparablementi tot es pot arribar a perdre en un tancati obrir d'ulls.Després de fer un cop d'ull en aquestes vitrinest'hauràs adonat que el patrimoni subaquàticés molt sensible i també nombrós.La xifra que més s'acosta a la realitat de casa nostraés de 8.000 vaixells enfonsatsi això no és res. Altres països van molt més avançatsque nosaltres a l'inventariat, per exemple els anglesosque tenen localitzats més de 100.000.I ara ve la grossa. Quan els 195 païsosde l'UNESCO es van unir per investigarel nombre de vaixells enfonsats, van calcularque podien haver-hi 3 milions de vaixellsen el fons dels rius i mars de la nostra planeta.Però deixem de xifres perquè importantés adonar-se de la fragilitat d'aquest patrimoni.S'ha de protegir no només de l'espai sistemàticdels buscatresors, sinó també de la mala gestióque fem del nostre planeta i dels nostres mars.I d'això tracta l'última vitrina, abans d'arribara l'audiovisual de gran format amb què s'acomiadal'exposició. Les dues fotografies en colorem mostren un mar contaminat, ple de residusque formen un conglomerat gegantí de plàsticsque pot posar en perill la història de la humanitatque conté. Aquest no és el mar dels comerciantsque van surcar a les aigües del Cala Sant Vicenç,ni amb el Colip IV, ni dels soldats anglesosdel Deltebre I. És un mar que posa en perillel que no som conscients que tenim al fonsde les nostres aigües, la nostra històriai el nostre llegat que hem de preservarper als qui vinguin darrere. Et pregunto,què creus que trobaran al fons dels nostres marsels arqueòlegs subaquàtics del futur?Qui sap, potser aquesta disciplina ja no existirà,però si t'atures davant la gran pantallaon es mostren els arqueòlegs treballant rodejatsi un llegat històric que no té preu,bombolles d'esperança emergeixen. Potser sí,sempre que hi hagi persones que estimin el mari siguin uns apassionats de la seva feina,tot és possible, fins i tot aconseguirprotegir el nostre patrimoni submergit.Som el Químia Cultural, un espai que t'ajudaa treure tot el profit a les teves sortidesculturals i turístiques. T'apropemal ric patrimoni cultural que t'envoltaen històries inspiradores de vida.I ho fem perquè estimem aquest patrimonii tal com diu un proverbi oriental,no es valora allò que no s'estimai no s'estima allò que no es coneix.